Tècniques d'estudi

Dissabte al matí. La meva filla fa deures al sofà mentre la resta traginem per casa amunt i avall. Tot el que fa contradiu completament el que sempre explico als meus alumnes sobre com estudiar. La taula on escriu es més baixa que el sofà i ho fa estirada, mig caient. Té a una banda l'ordinador i al davant la tele on es van succeint vídeos musicals al youtube. Tot el material està escampant per la taula i el sofà en un ordre més que discutible. Completa l'escena una manta que fa servir per protegir-se del fred, tenim les finestres obertes, i que li dona una aire entre homeless i refugiada. Contemplo l'escena astorat i malgrat tot callo. Els seus resultats acadèmics són bons, més que bons brillants, molt superiors als que jo hagi assolit mai. Si a ella li funciona no tinc res a dir. Un aprenentatge més que la paternitat em brinda. El proper cop que expliqui a classe com ha des ser un lloc d'estudi ho faré de manera molt més flexible relativitzant molt les meves afirmacions.

Llengües i emocions-2

Si pensem , tal com comentava en un altre post, que les emocions i les relacions entre iguals són bàsiques per a l’aprenentatge de les llengües, hi ha una part de la població que ho té realment difícil per aprendre una llengua. Estic pensant en l’alumnat nouvingut que estudia català al meu centre en un entorn on el català és completament absent.  Aquest alumnat ho té gairebé impossible per connectar emocionalment amb el català ja que no troba ningú que el parli, ni el troba en cap espai de la seva vida quotidiana real o virtual. 

Preguntava fa uns dies als alumnes quin tipus de música escoltaven i se’m a acudir preguntar si escoltaven música en català. Dos d’ells em van respondre amb la franquesa que els caracteritza: “I hate catalan”. En una altra època m’hagués ofès, però aquest cop ho vaig viure simplement com una opinió sobre una assignatura. Deien que odiaven el català com qui diu que odia el llatí o la química o critica un profe que han tingut a l’hora anterior. La seva sinceritat era l’expressió d’una desconnexió total respecte aquesta llengua.

Aquest alumnat té un problema d’ignorància i de desconnexió. Però nosaltres com a societat també tenim un problema si no aconseguim que la nostra llengua arribi de manera natural, atractiva i interessant a una part de l’alumnat d’aquest país.

Llengües i emocions

Quan vaig saber que el meu fill estudiaria francès a l'institut em va fer molta il·lusió. El francès és la llengua del meu avi francòfon, la dels estius a Llançà, la de les pel·lis al Verdi... una llengua propera i estimada. Malgrat tot i per desesperació meva, ell no ho vivia tan bé. No li trobava la gràcia, es queixava  i malgrat els esforços del professor, no aconseguia connectar-hi de cap manera. Més d'un cop va arribar a demanar deixar l'assignatura.

Enguany però la cosa és diferent. L'institut ha organitzat un intercanvi amb una escola francesa i hem acollit un grup d'adolescents  durant una setmana. L'activitat no podia haver anat millor. S'han conegut, s'han fet amics, han visitat la ciutat, han sortit ha sopar, han jugat, han parlat i han escoltat música. Han format una pinya i ara frisen per què arribi la setmana que passaran allà a l’abril. Evidentment , la seva relació amb la llengua ha canviat radicalment.  Ara escolta música en francès, vol millorar la pronuncia, mira la tele en francès i s’està plantejant fer el Batxillerat en francès. Ara la llengua li encanta i busca ell sol moments per practicar-la.  

Tot això és un perfecte exemple d’una veritat que a vegades els docents oblidem: Tot aprenentatge està lligat a les emocions i a les relacions entre iguals.  Això que segurament és cert per a la majoria de matèries ho és encara més per a al cas de la llengua. Les llengües s’aprenen a través de les emocions i les relacions. Per aprendre una llengua cal que ens hi enamorem, o que a través d’ella enamoren d’una música, d’una cultura, d’un esport, d’una persona, d’un país... No podem aprendre bé una llengua si no hi ha una clau que ens obri la porta de les emocions i que ens ajudi a connectar-hi.

Com a professors no hauríem d’oblidar mai aquest aspecte de l’aprenentatge. Potser no tindrem mai una clau per a connectar amb tots els alumnes, però hem treballar recordant com ens vam enamorar nosaltres de la llengua que ensenyem  i donant oportunitats a l’alumnat perquè algun dia els passi el mateix

L'estiu i les xarxes

Els aparells mòbils i les xarxes socials estan canviant la nostra manera de viure sense demanar-nos permís ni deixar-nos temps per pensar-hi. Relato alguns fets d'aquest estiu intentant no entrar a valorar-los gaire.

1- No he estat gens actiu a les xarxes aquest estiu. Tot i així molta gent ha sabut on he estat i què he fet gràcies a l'Instagram del meu fill i d'un amic molt connectat. Gent que ni tan sols conec sap coses de mi de les quals no sóc conscient.


2- La meva filla comença l'institut aquest setembre però ja té un grup de whatsapp amb companys de classe que encara no coneix. Formen el grup 25 nois i noies de l'escola i d'altres escoles, coneguts d'uns i altres que s'han anat afegint. L'expressió "Nous companys de classe" tindrà un significat diferent.

3- El meu fill adolescent i un amic estaven fent el burro amb un nino aquest estiu i els vaig dir: "Per què no li feu un compte d'Instagram ?" La idea els va agradar la van crear, compartir amb altres amics i han enviat el nino a diverses llocs. Ara ja té més likes i seguidors que molts amics meus amb comptes més cuidats i elaborats.

4- En un estona morta d'estiu la meva filla m'explica com baixar-me una cançó gràcies de  youtube i convertir-la amb MP3 gràcies a un convertidor. La sensació de pensar en una cançó i tenir-la sonant a la mà en qüestió de minuts em deixa astorat. Per algú que creu que la pirateria ensorrarà la necessària indústria cultural i que encara va de tant en tant a Disco100 a comprar un CD per militància la sensació és força estranya.

5- Una amiga i jo acompanyem els nostres dos fill adolescents a agafar el seu primer vol sols per anar a Anglaterra. Quan ja han passat el control i han desaparegut de la vista els enviem diversos missatges per saber si ja han trobat la porta i han embarcat. Mentre nosaltres patim esperant resposta el fill de la meva amiga comenta un partit de bàsquet per whatsapp amb el seu pare que no ha vingut a l'aeroport.

6- Els meus fills marxem de campaments on gaudiran de gairebé dues setmanes fora de la sobreprotectora mirada dels pares en un aïllament informatiu quasi perfecte. Malgrat tot sempre hi ha alguna família que, casualment, passa pel campament i omple els grups de whatsapp de fotos. Comencen les preguntes i les preocupacions del pares . "Perquè el meu no surt a la foto ? Aquest no fa bona cara... Ja aguantarà aquesta tenda ? ...

7- Uns amics passen quinze dies en una casa rural sense wifi. La seva filla normalment molt activa al mòbil l'abandona sense recança i es posa a llegir llibres com una boja. Un cop acabat aquest període torna a la normalitat i abandona la lectura.

8- Un esplai proposa una activitat d'escalada una mica fora del normal. Els pares es preocupen. Un pare ho comenta al grup de whatsapp i, després de buscar-ho a google, envia un vídeo de l'activitat i comenta que li sembla perilllosa i no li convenç. Després d'un cert debat alguns nens i nenes no participen de l'activitat.

9- Uns amics deixen la filla al poble a casa d'uns tiets. La  filla no s'ho passa bé i envia missatges constantment a la mare explicant-li que l'estiu és horrorós i vol tornar. No manifesta aquesta opinió a ningú mes i participa de la vida al poble tan feliç com sempre i sense queixa. La mare s'angoixa però malgrat tot resisteix la temptació de d'anar-la a buscar i la nena acaba tranquil·lament les vacances al poble.

10- ...

Com ha canviat tot !

Arribo a casa divendres a la tarda i el meu fill de 3r d'ESO està treballant en un projecte amb tres companys de classe. Dues noies i un noi. Han de fer un presentació online sobre l'embaràs. Seuen al sofà amb un ordinador i una tablet a la falda. Els mòbils també a la mà o al costat i els van consultant de tant en tant, no sembla que sigui per a res relacionat amb ell projecte.

Tenen el disseny de la presentació bastant avançat i la veritat és que fa goig. El tema estètic i comunicatiu el dominen. Els continguts ja són una altra cosa. Han de descriure tot el procés de l'embaràs i no s'acaben de posar d'acord en algunes qüestions. Coneixen de manera bàsica el funcionament del sistema reproductor i dominen el vocabulari però algunes coses no les tenen clares o no les saben explicar bé. Busquen informació a internet sense gaire criteri i van a parar a pàgines de qualitat i contingut molt diverses. Webs comercial, pàgines per a mares preocupades, Viquipèdia, clíniques i organitzacions de salut de diferents llocs del món.

Malgrat tot van avançant i incorporant informació. Suggereixo que consultin l'enciclopèdia catalana que reposa al prestatge a un pam de distància però la meva proposta no és ni tan sols rebutjada. Comenten coses que han après a classe i les relacionen amb la informació que han trobat a la web. Em pregunten algunes coses i els ajudo tant bé com puc pensant que el que jo sé ho he après quan he estat pare i no a l'escola. Discuteixen sobre el sistema reproductor femení i sobre, ovaris, òvuls i la fecundació. Les noies acaben parlant sobre la regla, la diferent durada dels seus períodes i com els afecta amb una naturalitat que em sorprèn. Els nois hi intervenen també sense cap vergonya. Malgrat un cert aire caòtic la feina avança i la presentació es va completant.

Proposen incloure un vídeo sobre el part i decideixen buscar-lo a youtube. Hi troben vídeos de tota mena que els hi provoquen també reaccions molt diverses. Riure, fàstic,  curiositat, rebuig... m'assec amb ells a mirar-los i em quedo bocabadat del que algunes persones poden arribar a penjar a internet. Alguns vídeos són realment còmics per la cara dels participants, per l'accent o l'idioma, per la forma de rodar-los.. acabem tots rient però la cosa no m'acaba de convèncer. Crec que l'embaràs i el part són moments meravellosos i em sap greu que acabin provocant aquestes reaccions. Els explico això i els dic que deixin el vídeos i em fan cas immediatament. Segueixen treballant una estona i després abandonen la presentació per fer uns altres deures que tenen per dilluns. De cop ho abandonen  tot per marxar de casa i reunir-se amb una amics.

Em quedo sol rumiant com ha canviat tot...

Com costa escoltar !

Arriba el febrer i amb ell el moment que els alumnes de segon de batxillerat presenten el treball de recerca. Un treball d'investigació sobre un tema que han triat ells i que han elaborat durant dos cursos. Uns quants professors formem el tribunal i escoltem les presentacions que han preparat. Són molts i el procés s'allarga durant tot el matí.

En acabar en Jaume, company de català em diu "Com costa escoltar !" Al principi no entenc el seu comentari. Després insisteix. "I és el que demanem que facin ells cada dia." Sí, realment es fa llarg estar tot un matí assegut escoltant. L'atenció es cansa i la temptació de desconnectar és forta. I això que tos els alumnes han fet servir presentacions interactives,  amb imatges, vídeos o música en molts casos. Sovint els professors ens limitem a un tros de guix i una trista pissarra i encara molts ens escolten estoicament ! Malgrat que ho intentem, ens costa posar-nos al lloc dels nostres alumnes, i crec que la nostra pràctica milloraria si ho féssim més sovint.

D'altra banda també és interessant veure l'alumne en un rol diferent de l'habitual. Massa vegades veiem els alumnes només a través de les ulleres de la nostra matèria. És bon o mal alumne ? Fa els deures ? Escolta ? Se sap el Present Simple ? Aquí ell ha decidit el tema, ha elaborat la presentació, marca el ritme i la forma, parla d'ell mateix i de les coses que li interessen, sovint molt personals. Em sorprenc descobrint aspectes importants d'alumnes que fa anys que conec. Hauríem d'esforçar-nos més a crear espais on els alumnes fossin els protagonistes.

I finalment el privilegi que representa treballar en una escola de les que anomenen "d'alta complexitat". En un sol matí hem escoltat xerrades d'alumnes de 6 o 7 països diferents sobre temes i situacions molt diverses. Una noia d'origen marroquí i aspecte absolutament modern i occidental ens ha parlat de models de família i ha acabat fent una crítica duríssima del divorci ( la qual cosa em fa pensar que ens hauríem de fixar menys en els vels i més en les idees). Un noi amb família a El Salvador ens ha parlat de les Mares o bandes de carrer del seu país i de l'experiència del seu cosí que les ha viscut de prop. Un noi discret i treballador que va arribar de Bolívia fa 3 anys ens ha fet una magnífica exposició sobre l'extinció de les espècies, hem vist també treballs sobre Homofòbia, Contaminació, El cervell i la Música, l'esquizofrènia o l'educació infantil, tots amb aspectes o punts de vista interessants i molt allunyats de la meva homogènia realitat de classe mitjana catalana. Sovint només presentem la diversitat com un problema, per mi és una riquesa que tinc la sort de viure de prop cada dia. Hauríem d'aprendre a aprofitar-la més a l'escola incorporant les experiències dels nostres alumnes a les nostres matèries i les nostres pràctiques.

 



Continguts versus innovació ?

Arribo a casa i em trobo el meu fill barallant-se amb uns problemes de Tecnologia. Va bastant desorientat i no se'n surt. Ens asseiem a ajudar-lo i comprovem que ha treballat poc el tema a classe i ara ha de fer molts exercicis a casa sense haver entès la teoria.  Sense entrar a jutjar la feina del professor, em sembla que aquest és un problema habitual. Treballem a l'aula conceptes nous, els practiquem una estona i passem al següent tema sense haver aprofundit gaire. Crec que aquest és precisament un dels problemes del nostre sistema educatiu. Fem massa coses i massa superficialment.

Alguns crítics de la renovació pedagògica acusen els innovadors d'abandonar els continguts i dedicar el temps a tallers, projectes i activitats lúdiques sense cap profunditat. La caricatura diu que l'escola tradicional és rigorosa i treballa a fons els continguts mentre que les escoles innovadores dediquen el temps a  coses com el treball per projectes sense relació amb cap disciplina. Jo crec que, paradoxalment, és el contrari. És l'escola tradicional la que amb la seva acumulació de continguts i els seus temaris impossibles fa un tractament superficial de moltes coses i no garanteix gaires aprenentatges. Qualsevol professor que hagi intentat fer bé la seva feina i ensenyar als seus alumnes de veritat un tema sap que necessita moltes més hores de les que l'horari i el currículum li donen.

Anem com a exemple concret el tema que ens ocupa. Tecnologia de 3r d'ESO. El meu fill fa problemes del llibre de text sobre màquines simples. Capítol 2 de la Unitat 2 que porta per títol Màquines i mecanismes. Els problemes són sobre plans inclinats, forces, pesos, cargols, cargols d'Arquímedes, rosques... Em miro el llibre i veig que han treballat conceptes com treball, energia, màquina, màquines simples i complexes, màquines motrius, estructures, motors, mecanismes, la palanca, la llei de la palanca, palanques de 1r, 2n i 3r grau, avantatge mecànic, resistència, politja, polispast, pla inclinat, cargols, rosques, pas de rosca i falca. Tot això sense acabar la unitat, que té un capítol 3 sobre Mecanismes també prou llarg i ple de conceptes interessants. Tots aquestes conceptes i continguts s'han de desenvolupar durant només dues hores a la setmana.

Per aprendre i assimilar tots aquest conceptes caldria dedicar molt de temps a experimentar, recollir dades, observar, calcular, reproduir... No seria fantàstic poder fabricar un d'aquests mecanismes ? No entendrien millor tot això si ho poguessin experimentar-ho ? El llibre de text, sàviament, proposa fer una activitat d'avaluació inicial, mirar vídeos d'una pàgina de tecnologia, fer un debat, mirar un capítol del programa Què, qui com de TV3, investigar i dissenyar un mecanisme per resoldre un problema, analitzar i calcular, fer un llistat de dispositius o sistemes que utilitzen mecanismes per funcionar exposant la qualitat d'aquestes sistemes i valorant si es poden millorar, per fer això cal comparar, raonar, utilitzar el pensament crític, dialogar... La veritat a mi tot això em sona a escola innovadora, crec que si el professor vol fer tot el que li diu el llibre de text el que haurà de fer és un projecte sobre màquines i mecanismes !

No dic que tota l'escola tradicional sigui dolenta i que totes les escoles innovadores ho facin tot bé. El que vull subratllar és que el nostres sistema educatiu té problemes greus i alguns, com el que he esmentat, són estructurals. Aquestes problemes no tenen solucions senzilles. Alguns centres estan fent esforços per afrontar aquesta situació i garantir aprenentatges més profunds, competencials i útils als seu alumnes. Caricaturitzar aquestes escoles i les seves pràctiques no ajuden a avançar en educació. Escoltar, investigar i entrar en diàleg amb elles ens pot ajudar a afrontar problemes que tots patim i crear una escola millor.

P.S. Queda per un altre dia el tema de la relació entre superficialitat i desigualtat. Tinc la percepció, sense dades empíriques, que l'alumnat amb més capacitat sobreviu millor en aquest sistema superficial i sobrecarregat, encara no aprengui gran cosa, mentre que l'alumnat més desafavorit hi naufraga completament. Un motiu més per a seguir buscant un sistema educatiu diferent.