Ahir dijous magnífic acte sobre Desigualtat i educació a Barcelona organitzat per ICV-EUiA a l'INS Broggi amb Xavier Riu, mestre, Anna Sanz, de la FAPAC i coordinadora d'AMPAS de Gràcia i Xavier Bonal professor de Sociologia i autor de l'informe Agenda de la política educativa a Catalunya que sembla que tant ha molestat a la Consellera en defensar que les retallades no són tant inevitables com ens venen sinó que tenen una vessant clarament ideològica. Les dades del professor Bonal no són cap novetat però el fet d'escoltar-les amb atenció i d'anar seguint xifres i arguments fa que augmenti la indignació.
Podria explicar moltes coses del que s'hi va dir, però prefereixo il·lustrar-ho amb un exemple viscut en primera persona: No fa gaire vaig acompanyar el meu fill a jugar a futbol amb el seu equip a una escola de Pedralbes, sortint del centre educatiu on treballo a Torre Baró. En poques hores vaig passar d'un dels barris amb el nivell de renda més baix fins al barri de renda més alta. Passar de punta a punta de l'escala social en qüestió d'hores em va deixar una mica en estat de xoc.
En arribar el primer que ens va sorprendre va ser trobar un guàrdia de seguretat amb armilla groga dirigint el trànsit, hi havia tal quantitat de cotxes recollint i deixant canalla que calia algú per posar-hi ordre. Un cop dins ens sorprenen els jardins ben cuidats, els diversos edificis per a cada etapa, espai i més espai.. preguntem pel camp de futbol i ens diuen "Més amunt, més amunt..." anem passant pistes de bàsquet i de futbol que sembla que no s'acabaran mai. Al final trobem la pista de futbol sala. Enmig d'un bosc de pins hi ha un edifici amb una piscina coberta i sobre la piscina la pista de futbol. Ens hi enfilem per una escala i trobem un espai ampli, ben cuidat, amb xarxes i il·luminació, i gespa artificial ! Els pares i mares que hem vingut des de la nostra discreta escola pública de l'Eixample amb una sola pista no ens ho podem creure. Discutim si l'escola serà concertada o no i ens quedem amb el dubte. No pot ser que tota aquesta opulència es pagui amb diner públic.
En arribar a casa a la nit busco l'escola al google i, com era d'esperar, és concertada. Navegar per la web mirant instal·lacions i espais fins arribar a la pista de futbol on hem jugat i hem trobo una altra sorpresa: a les fotos la pista no té gespa artificial. Per tant sembla que això és un fet recent. Mentre escoles, famílies i docents de la pública s'han hagut d'estrènyer el cinturó i renunciar a coses bàsiques degut a les retallades, a alguns centres els sobraven diners fins i tot per posar gespa artificial !
No vull fer una crítica aquí de tota l'escola concertada, de les famílies que hi porten els seus fill o dels professionals que hi treballen. Tampoc faré una defensa a ultrança de l'ensenyament públic com un sistema sense defectes. El que vull criticar de manera contundent és el sistema en conjunt. Algú creu que els infants escolaritzats en centres com els que he esmentat gaudeixen d'una igualtat real d'oportunitats? El sistema educatiu català i especialment el de Barcelona ciutat, ajuda a compensar les desigualtats o tendeix a perpetuar-les? Lamentablement crec que la resposta és clara.
