Com costa escoltar !

Arriba el febrer i amb ell el moment que els alumnes de segon de batxillerat presenten el treball de recerca. Un treball d'investigació sobre un tema que han triat ells i que han elaborat durant dos cursos. Uns quants professors formem el tribunal i escoltem les presentacions que han preparat. Són molts i el procés s'allarga durant tot el matí.

En acabar en Jaume, company de català em diu "Com costa escoltar !" Al principi no entenc el seu comentari. Després insisteix. "I és el que demanem que facin ells cada dia." Sí, realment es fa llarg estar tot un matí assegut escoltant. L'atenció es cansa i la temptació de desconnectar és forta. I això que tos els alumnes han fet servir presentacions interactives,  amb imatges, vídeos o música en molts casos. Sovint els professors ens limitem a un tros de guix i una trista pissarra i encara molts ens escolten estoicament ! Malgrat que ho intentem, ens costa posar-nos al lloc dels nostres alumnes, i crec que la nostra pràctica milloraria si ho féssim més sovint.

D'altra banda també és interessant veure l'alumne en un rol diferent de l'habitual. Massa vegades veiem els alumnes només a través de les ulleres de la nostra matèria. És bon o mal alumne ? Fa els deures ? Escolta ? Se sap el Present Simple ? Aquí ell ha decidit el tema, ha elaborat la presentació, marca el ritme i la forma, parla d'ell mateix i de les coses que li interessen, sovint molt personals. Em sorprenc descobrint aspectes importants d'alumnes que fa anys que conec. Hauríem d'esforçar-nos més a crear espais on els alumnes fossin els protagonistes.

I finalment el privilegi que representa treballar en una escola de les que anomenen "d'alta complexitat". En un sol matí hem escoltat xerrades d'alumnes de 6 o 7 països diferents sobre temes i situacions molt diverses. Una noia d'origen marroquí i aspecte absolutament modern i occidental ens ha parlat de models de família i ha acabat fent una crítica duríssima del divorci ( la qual cosa em fa pensar que ens hauríem de fixar menys en els vels i més en les idees). Un noi amb família a El Salvador ens ha parlat de les Mares o bandes de carrer del seu país i de l'experiència del seu cosí que les ha viscut de prop. Un noi discret i treballador que va arribar de Bolívia fa 3 anys ens ha fet una magnífica exposició sobre l'extinció de les espècies, hem vist també treballs sobre Homofòbia, Contaminació, El cervell i la Música, l'esquizofrènia o l'educació infantil, tots amb aspectes o punts de vista interessants i molt allunyats de la meva homogènia realitat de classe mitjana catalana. Sovint només presentem la diversitat com un problema, per mi és una riquesa que tinc la sort de viure de prop cada dia. Hauríem d'aprendre a aprofitar-la més a l'escola incorporant les experiències dels nostres alumnes a les nostres matèries i les nostres pràctiques.

 



Continguts versus innovació ?

Arribo a casa i em trobo el meu fill barallant-se amb uns problemes de Tecnologia. Va bastant desorientat i no se'n surt. Ens asseiem a ajudar-lo i comprovem que ha treballat poc el tema a classe i ara ha de fer molts exercicis a casa sense haver entès la teoria.  Sense entrar a jutjar la feina del professor, em sembla que aquest és un problema habitual. Treballem a l'aula conceptes nous, els practiquem una estona i passem al següent tema sense haver aprofundit gaire. Crec que aquest és precisament un dels problemes del nostre sistema educatiu. Fem massa coses i massa superficialment.

Alguns crítics de la renovació pedagògica acusen els innovadors d'abandonar els continguts i dedicar el temps a tallers, projectes i activitats lúdiques sense cap profunditat. La caricatura diu que l'escola tradicional és rigorosa i treballa a fons els continguts mentre que les escoles innovadores dediquen el temps a  coses com el treball per projectes sense relació amb cap disciplina. Jo crec que, paradoxalment, és el contrari. És l'escola tradicional la que amb la seva acumulació de continguts i els seus temaris impossibles fa un tractament superficial de moltes coses i no garanteix gaires aprenentatges. Qualsevol professor que hagi intentat fer bé la seva feina i ensenyar als seus alumnes de veritat un tema sap que necessita moltes més hores de les que l'horari i el currículum li donen.

Anem com a exemple concret el tema que ens ocupa. Tecnologia de 3r d'ESO. El meu fill fa problemes del llibre de text sobre màquines simples. Capítol 2 de la Unitat 2 que porta per títol Màquines i mecanismes. Els problemes són sobre plans inclinats, forces, pesos, cargols, cargols d'Arquímedes, rosques... Em miro el llibre i veig que han treballat conceptes com treball, energia, màquina, màquines simples i complexes, màquines motrius, estructures, motors, mecanismes, la palanca, la llei de la palanca, palanques de 1r, 2n i 3r grau, avantatge mecànic, resistència, politja, polispast, pla inclinat, cargols, rosques, pas de rosca i falca. Tot això sense acabar la unitat, que té un capítol 3 sobre Mecanismes també prou llarg i ple de conceptes interessants. Tots aquestes conceptes i continguts s'han de desenvolupar durant només dues hores a la setmana.

Per aprendre i assimilar tots aquest conceptes caldria dedicar molt de temps a experimentar, recollir dades, observar, calcular, reproduir... No seria fantàstic poder fabricar un d'aquests mecanismes ? No entendrien millor tot això si ho poguessin experimentar-ho ? El llibre de text, sàviament, proposa fer una activitat d'avaluació inicial, mirar vídeos d'una pàgina de tecnologia, fer un debat, mirar un capítol del programa Què, qui com de TV3, investigar i dissenyar un mecanisme per resoldre un problema, analitzar i calcular, fer un llistat de dispositius o sistemes que utilitzen mecanismes per funcionar exposant la qualitat d'aquestes sistemes i valorant si es poden millorar, per fer això cal comparar, raonar, utilitzar el pensament crític, dialogar... La veritat a mi tot això em sona a escola innovadora, crec que si el professor vol fer tot el que li diu el llibre de text el que haurà de fer és un projecte sobre màquines i mecanismes !

No dic que tota l'escola tradicional sigui dolenta i que totes les escoles innovadores ho facin tot bé. El que vull subratllar és que el nostres sistema educatiu té problemes greus i alguns, com el que he esmentat, són estructurals. Aquestes problemes no tenen solucions senzilles. Alguns centres estan fent esforços per afrontar aquesta situació i garantir aprenentatges més profunds, competencials i útils als seu alumnes. Caricaturitzar aquestes escoles i les seves pràctiques no ajuden a avançar en educació. Escoltar, investigar i entrar en diàleg amb elles ens pot ajudar a afrontar problemes que tots patim i crear una escola millor.

P.S. Queda per un altre dia el tema de la relació entre superficialitat i desigualtat. Tinc la percepció, sense dades empíriques, que l'alumnat amb més capacitat sobreviu millor en aquest sistema superficial i sobrecarregat, encara no aprengui gran cosa, mentre que l'alumnat més desafavorit hi naufraga completament. Un motiu més per a seguir buscant un sistema educatiu diferent.