dimarts, 14 de març del 2017

Llengües i emocions-2

Si pensem , tal com comentava en un altre post, que les emocions i les relacions entre iguals són bàsiques per a l’aprenentatge de les llengües, hi ha una part de la població que ho té realment difícil per aprendre una llengua. Estic pensant en l’alumnat nouvingut que estudia català al meu centre en un entorn on el català és completament absent.  Aquest alumnat ho té gairebé impossible per connectar emocionalment amb el català ja que no troba ningú que el parli, ni el troba en cap espai de la seva vida quotidiana real o virtual. 

Preguntava fa uns dies als alumnes quin tipus de música escoltaven i se’m a acudir preguntar si escoltaven música en català. Dos d’ells em van respondre amb la franquesa que els caracteritza: “I hate catalan”. En una altra època m’hagués ofès, però aquest cop ho vaig viure simplement com una opinió sobre una assignatura. Deien que odiaven el català com qui diu que odia el llatí o la química o critica un profe que han tingut a l’hora anterior. La seva sinceritat era l’expressió d’una desconnexió total respecte aquesta llengua.

Aquest alumnat té un problema d’ignorància i de desconnexió. Però nosaltres com a societat també tenim un problema si no aconseguim que la nostra llengua arribi de manera natural, atractiva i interessant a una part de l’alumnat d’aquest país.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada