diumenge, 15 de febrer del 2015

Breus reflexions sobre els deures



En diversos àmbits i mitjans torna el debat sobre els deures. Voldria exposar aquí unes breus reflexions des de la  meva experiència com a professor.


En primer lloc deixar clar que en el debat sobre els deures estic més pel no que pel sí, especialment a infantil i primària. Crec que els nens i nenes ja passen prou temps a l'escola i no cal sobrecarregar-los amb més feina i més si aquesta és només mecànica, repetitiva i no aporta gran cosa.

Malgrat tot crec que en certs moments i un cert tipus de deures si que són convenients i a vegades potser imprescindibles. Alguns exemples:

Deures i llengües estrangeres

És evident que la pràctica d'una llengua és indispensable per al seu aprenentatge. Com a professor d'una llengua estrangera no puc renunciar a intentar que els meus alumnes practiquin una mica la llengua més enllà de les 3 hores setmanals que el currículum de secundària els assigna, i més tenint en compte que l'anglès és molt poc present en la vida quotidiana de l'alumnat de Catalunya. Un altre tema és la quantitat i la forma que han de tenir aquests deures.  Amb els recursos digitals i la connectivitat que existeixen avui en dia la possibilitat de pensar deures alternatius més enllà del Workbook és enorme.

Equitat i deures

Una raó habitual per a criticar els deures és l'equitat. Tal com he comentat en un post anterior, els alumnes menys afavorits no estan en  les mateixes condicions que la resta a l'hora de fer deures i per tant aquests són una font de desigualtat. Tot i reconèixer que això és clarament cert, crec que la solució no és suprimir completament els deures. Si uns alumnes estan endarrerits, no és un motiu de més per a què facin deures? No haurien de fer una feina extra per a poder superar aquest desavantatge? Està clar que aquests deures s'hauran de dissenyar molt bé tenint en compte les condicions en que es troba aquest alumnat: segurament no té el suport d'un adult, potser no té accés a ordinadors, diccionaris o altres recursos. Però està clar que si hi posem una mica d'esforç, com a mestres segur que podem preparar activitats que aquests alumnes puguin fer i els siguin beneficioses.

Deures i alumnat nouvingut

Ajuntant el tema de les llengües i el desavantatge: Què passa amb l'alumnat nouvingut que s'incorpora a secundària i que desconeix completament la llengua catalana i sovint també la castellana ? Com hem dit en el cas de  la llengua anglesa, no haurien de fer aquests alumnes algunes feines a casa per tal de posar-se al dia i intentar assolir el més alt nivell de llengua possible? Molt sovint aquest alumnat té poc o gens de contacte amb la llengua catalana al carrer i a casa. Crec que uns deures adequats són imprescindibles per compensar aquest fet.

Deures i Temps lliure

Sovint els deures es contraposen al temps lliure infantil, que és font de plaer, socialització, creativitat i experimentació.  Però crec que cal no mitificar el joc ni el temps lliure dels infants. Els infants han de dedicar temps a jugar, imaginar, badar i segurament molts tenen la sort de poder-ho fer en un entorn ric i estimulant que els ajuda a créixer i aprendre, però per a molts d'altres els temps lliure és de televisió, videojocs, xarxes socials i altres activitats amb continguts qüestionables quan no directament nocius i degradants. En aquesta casos els deures poden ser una porta oberta a activitats educatives, culturals, interessants i que ajudin a obrir nous horitzons a molts infants. Llegir un llibre, mirar una pel·lícula, llegir un article, consultar una web, realitzar un experiment senzill a casa, buscar informació sobre algun tema. Amb el servei a la carta de que disposen la majoria de televisions, és molt senzill posar com a deures mirar un programa de televisió, un documental, un noticiari, un programa concurs, etc. I ja essent més ambiciosos, una companya meva va arribar a posar com a deures a les famílies visitar una exposició. 

Deures i diversitat de nivells

Tornant a la classe de llengua estrangera, és molt habitual trobar-hi alumnat de nivells molt diferents.  Des del beginner fins a l'avançat passant per diversos nivells d'intermediate. No té sentit en aquest cas que tots facin els mateixos deures. Els deures ideals haurien de ser diferents i adaptats al nivells, necessitat i interessos de tots els alumnes. Evidentment això comporta més feina per al professorat i jo reconec que poques vegades puc fer-ho. Això sí, quan he pogut fer-ho els resultats són molt satisfactoris.

Llibertat per a triar els deures

Normalment tots gaudim més d'una activitat si hem participat en la seva elaboració o ens hi deixen prendre decisions. Perquè doncs no deixar que els alumnes triïn quins deures volen fer? Vaig fer una prova no fa gaire amb alumnes de nivell alt de primer d'ESO. Els vaig dir que era important practicar anglès durant les vacances de Nadal si volien avançar  i els vaig donar una llista d'activitats que podien fer d'on n'havien de triar dues. També podien inventar ells una activitat mentre comportés la pràctica de la llengua anglesa. Els resultats van ser molt bons i en el cas d'un parell d'alumnes foren espectaculars. Van fer molta mes feina i més profitosa que si els l'hagués encarregada jo.

Cada un d'aquests temes donaria per un post molt més llarg i complet. Prometo explorar-ne almenys un abans que s'acabi el curs.