Una orella ! ( reunió de famílies, segona part.)

Arribo de pressa i corrents a la reunió de famílies de sisè amb el cap a mil llocs menys a on hauria d'estar. Pensant en la feina, en una reunió posterior i en el que he de comprar abans d'arribar a casa si volem tenir un sopar decent. Gens de curiositat per una reunió que he viscut ja molts cops. Abans d'entrar però un petit cop de puny emocional m'obliga a centrar-me i parar atenció al que realment importa.

Penjats a la paret hi ha uns fulls amb fotografies de tot d'orelles i les mestres ens diuen que hem de reconèixer la del nostre fill o filla. Busco infructuosament entre d'altres pares i mares i faig una mica de trampa obrint els paperets a veure si reconec la lletra de la meva filla. Finalment me'n surto i trobo el paper que em correspon. A dins hi ha un missatge de la nostra  filla que aprofita ara que estem escoltant per explicar-nos tres coses que li agraden de nosaltres la seva mare i el seu pare. El llegeixo amb emoció i m'esforço per respondre explicant-li tres coses que ens agraden d'ella buscant un to sincer però ni massa transcendent ni massa insubstancial.

No gaire segur d'haver-ho aconseguit, entro finalment a l'aula per la reunió. El missatge i la imatge de la orella m'han transformat i gairebé em sento culpable dels meus pensaments anteriors. Sec entre d'altres pares, amb ganes i curiositat, ara sí, de saber què farà la meva filla en aquest darrer curs a l'escola on tantes emocions ha viscut i on tantes coses ha après. Mentalment felicito l'escola o el mestre que va idear l'activitat. Un cop més, penso, l'heu encertat. Que comenci la reunió !

Ricky Nelson i altres obstacles

Sabeu qui és Ricky Nelson ? La veritat, jo tampoc. Em sonava vagament d'un cantant americà però

segurament el confonia amb el cantant de country Willie Nelson. A l'examen que els hi he posat avui als meus pobres alumnes de 2n d'ESO ( i que he tret del CD que ens ofereix l'editorial sense modificar-lo, mea culpa) hi apareixien Rickie Nelson, Bruce Springsteen i la ciutat de Birmingham. Un persona que conegués aquestes persones o llocs ho tenia relativament fàcil per respondre les preguntes en anglès de l'examen però algú sense aquests referents culturals ho tenia més aviat difícil. Només és un exemple més dels obstacles culturals que cert tipus d'alumnes han de superar independentment del seu nivell acadèmic. Sovint alguns alumnes tenen els conceptes i habilitats lligats a la matèria que han fet a classe però fracassen quan s'enfronten a proves o avaluacions que comporten certs coneixements d'actualitat o cultura general que hom suposa que tothom té però que a l'hora de la veritat són patrimoni només d'un cert grup social. Situacions d'aquests tipus es donen el les proves de competències bàsiques, avaluacions diagnòstiques o la mateixa selectivitat.
Per tant, si realment volem treballar de manera inclusiva hem de mirar bé quina mena de proves fem i quins coneixements pressuposem. Cosa que, en aquest cas, jo no he fet. A l'hora de corregir, però he intentat compensar-ho i no tenir gaire en compte els errors lligats aquestes preguntes. Fins hi tot li he comptat com a correcte l'alumne que ha dit que Bruce Springsteen era "his favourite actress".

Reunió de famílies

Amb tres fills en edat escolar  i treballant com a professor de secundària, a l'inici de curs la meva vida és una reunió de pares ininterrompuda. Algunes reflexions ràpides sobre una activitat molt important i que potser a vegades no preparem ni fem prou bé.

1- La reunió de famílies d'inici de curs és un moment privilegiat, els pares i mares encara estem frescos, il·lusionats i receptius i per tant cal aprofitar-ho. A secundària potser és l'únic moment en que algunes famílies visitaran l'institut. Cal pensar bé què direm i com ho direm.

2- Cal donar informació, però també il·lusió. Hi ha informacions burocràtiques i organitzatives inevitables, (horaris, documents, quotes, justificació d'absències, menjador...) però no pot ser que aquests temes monopolitzin la reunió.

3- Cal explicar a les famílies què aprendran els seus fills, quines visites faran, quins experiments realitzaran, quines temes treballaran a tutoria, etc. Som una centre educatiu i crec fermament que hem de parlar de temes acadèmics encara que sovint sembla que tot ens empeny a parlar de qualsevol altra cosa abans que d'allò que és la nostra essència.

4- Si el nostre projecte educatiu té aspectes singulars hem d'aprofitar per explicar-los ja que moltes vegades les famílies tenen concepcions molt tradicionals de l'educació i no entenen o comparteixen segons quines pràctiques i metodologies.

5- Hem d'explicar també les virtuts i els èxits del centre. Les males notícies i els aspectes negatius, reals o ficticis, ja s'expliquen sols i sovint els coneix tothom. Els encerts i aspectes positius costa molt que surtin de les quatre parets del centre. Als professionals de l'educació això ens costa i sembla que explicar el que fem bé sigui fer màrqueting o vendre un producte. Sense mentir ni exagerar, però cal estar orgullosos de la nostra feina i fer-nos valdre. Això és especialment vàlid per als centres estigmatitzats i que arrosseguen "mala fama".