Passem uns dies a Paris gràcies a un intercanvi de cases amb una família d'aquesta ciutat. Durant una setmana vivim a casa seva i som espectadors privilegiats de molts aspectes de la seva vida. No cal fer gaire esforç per veure que són una família molt preocupada per l'educació dels seus fills. Les habitacions són plenes de mapes d'Europa, Amèrica i mapamundis. Un pòster amb les banderes de tots els països del món i les seves capitals presideix el menjador acompanyat de 4 gruixuts diccionaris de francès i anglès.( El pare és irlandès i la mare francesa i parlen amb els nens en ambdós idiomes.)
Les taules de multiplicar a la paret. Centenar de contes, llibres i còmics en francès i anglès. No tenen televisió i un ordinador situat en una taula al menjador fa les seves funcions amb l'ajut d'una llarga col·lecció de DVD de temàtica normalment educativa. Una enorme prestatgeria vessa de jocs de construcció, titelles, animals de granja i jocs de taula per a les edats més diverses. (N'hem fet servir alguns amb els nostres fills, avantatges de l'intercanvi de cases). Cada nen disposa d'un petit reproductor de CD, diversos CD de música i alguns audiollibres. Alguns llibres, CD i DVD de la Biblioteca del barri esperen en un prestatge a l'entrada el moment de ser retornats. 
Els horaris dels nens penjats a la porta de sortida inclouen la pràctica d'un instrument, piscina i catequesi. Els pares semblen de classe mitjana, el pis és petit i viuen en un barri de classe treballadora. El paisatge el completen diverses prestatgeries amb incomptables llibres d'adults. En anglès i francès i la majoria clàssics. També d'història, art, arquitectura, geografia. No hi ha dubte que la família té molt clara l'educació que vol donar als seus fills i que no estalvia mitjans per aconseguir-ho.La informació és incompleta ja que no sabem com és l'acció educativa que els pares exerceixen sobre els fills. És una invitació a l'aprenentatge i al plaer que el saber i la lectura proporcionen o una obligació que cal complir per obtenir recompenses acadèmiques o laborals en el futur ? I com hi viuen els fills: Hi participen de bon grat i progressen o s'hi rebel·len fastiguejats?
Em fa pensar en les Tiger Mothers que va descriure Amy Chua en el seu llibre Battle Hymn of the Tiger Mother no fa gaires anys. Mares d'origen asiàtic que dedicaven enormes esforços a l'educació dels seus fills amb nivells altíssims d'exigència i els resultats positius i negatius que això produïa.
Veure de prop l'espai on viu el que sembla una "Tiger Family" fa reflexionar. Algunes coses de les que veig m'agraden mentre que d'altres no tant. Com a pare em plantejo algunes de les coses que hem fet o intentat fer amb els nostres fills. Si hem estat massa exigents o massa poc. Ens hi reconec en algunes coses (limitació de la TV, potenciació de la lectura...) però no en d'altres que trobo exagerades. Com a mestre acostumat a tractar amb alumnes amb famílies gairebé inexistents no puc deixar d'al·lucinar veient realitats tant diferents i imaginar-me com seria tenir alumnes d'aquests a classe.
Una cosa sembla clara: Hi ha un tipus de famílies, crec que minoritari, que valora molt l'educació dels seus fills i hi dedica uns esforços enormes que fins hi tot podríem trobar desmesurats. Les desigualtats que això pugui crear en els resultats dels diferents alumnes semblen difícilment compensables des del sistema educatiu.
