Arribo de pressa i corrents a la reunió de famílies de sisè amb el cap a mil llocs menys a on hauria d'estar. Pensant en la feina, en una reunió posterior i en el que he de comprar abans d'arribar a casa si volem tenir un sopar decent. Gens de curiositat per una reunió que he viscut ja molts cops. Abans d'entrar però un petit cop de puny emocional m'obliga a centrar-me i parar atenció al que realment importa.Penjats a la paret hi ha uns fulls amb fotografies de tot d'orelles i les mestres ens diuen que hem de reconèixer la del nostre fill o filla. Busco infructuosament entre d'altres pares i mares i faig una mica de trampa obrint els paperets a veure si reconec la lletra de la meva filla. Finalment me'n surto i trobo el paper que em correspon. A dins hi ha un missatge de la nostra filla que aprofita ara que estem escoltant per explicar-nos tres coses que li agraden de nosaltres la seva mare i el seu pare. El llegeixo amb emoció i m'esforço per respondre explicant-li tres coses que ens agraden d'ella buscant un to sincer però ni massa transcendent ni massa insubstancial.
No gaire segur d'haver-ho aconseguit, entro finalment a l'aula per la reunió. El missatge i la imatge de la orella m'han transformat i gairebé em sento culpable dels meus pensaments anteriors. Sec entre d'altres pares, amb ganes i curiositat, ara sí, de saber què farà la meva filla en aquest darrer curs a l'escola on tantes emocions ha viscut i on tantes coses ha après. Mentalment felicito l'escola o el mestre que va idear l'activitat. Un cop més, penso, l'heu encertat. Que comenci la reunió !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada