Reunió de famílies

Amb tres fills en edat escolar  i treballant com a professor de secundària, a l'inici de curs la meva vida és una reunió de pares ininterrompuda. Algunes reflexions ràpides sobre una activitat molt important i que potser a vegades no preparem ni fem prou bé.

1- La reunió de famílies d'inici de curs és un moment privilegiat, els pares i mares encara estem frescos, il·lusionats i receptius i per tant cal aprofitar-ho. A secundària potser és l'únic moment en que algunes famílies visitaran l'institut. Cal pensar bé què direm i com ho direm.

2- Cal donar informació, però també il·lusió. Hi ha informacions burocràtiques i organitzatives inevitables, (horaris, documents, quotes, justificació d'absències, menjador...) però no pot ser que aquests temes monopolitzin la reunió.

3- Cal explicar a les famílies què aprendran els seus fills, quines visites faran, quins experiments realitzaran, quines temes treballaran a tutoria, etc. Som una centre educatiu i crec fermament que hem de parlar de temes acadèmics encara que sovint sembla que tot ens empeny a parlar de qualsevol altra cosa abans que d'allò que és la nostra essència.

4- Si el nostre projecte educatiu té aspectes singulars hem d'aprofitar per explicar-los ja que moltes vegades les famílies tenen concepcions molt tradicionals de l'educació i no entenen o comparteixen segons quines pràctiques i metodologies.

5- Hem d'explicar també les virtuts i els èxits del centre. Les males notícies i els aspectes negatius, reals o ficticis, ja s'expliquen sols i sovint els coneix tothom. Els encerts i aspectes positius costa molt que surtin de les quatre parets del centre. Als professionals de l'educació això ens costa i sembla que explicar el que fem bé sigui fer màrqueting o vendre un producte. Sense mentir ni exagerar, però cal estar orgullosos de la nostra feina i fer-nos valdre. Això és especialment vàlid per als centres estigmatitzats i que arrosseguen "mala fama".