Estudiar amb música o estudiar amb sèries ?

A la meva época es debatia si era bo o dolent estudiar amb música. Alguns defensaven que impedia la concentració mentre que d'altres deien que ajudava a relaxar i a treballar millor. Avui aquest debat sembla llunyà i ingenu davant els reptes que ens presenta la societat digital amb les seves múltiples

pantalles.

Em discuteixo amb un fill meu que està fent els deures amb el mòbil al costat i l'ordinador davant. Mentre treballa va mirant una sèrie amb els auriculars posats. Sembla molt concentrat i la feina avança a bon ritme. Li dic que això és una distracció i que no entenc que pugui fer dos coses alhora. Em diu que no està estudiant, que només fa resums i que la sèrie no li impedeix entendre el que està fent. Els resums que fa són molt bons i les seves notes millors. Amb aquell respecte que els pares anem aprenent amb el temps no insisteixo gaire i li deixo fer. Si li funciona no sóc ningú per qüestionar-ho. Malgrat tot no puc deixar de tenir dubtes. Podrà treballar així quan s'hagi d'enfrontar amb matèries més difícils ? El seu cervell s'acostumarà a estímuls constants i no podrà treballar d'una altra manera ? O és una manera sàvia de combinar el plaer amb l'obligació, cosa que molts adults també fem ? Un altre fill que estudia per les PAU i que fa quatre dies tenia sempre el mòbil a prop ara el deixa llargues hores al menjador mentre es submergeix concentrat entre piles d'apunts i llibres gruixuts. Sembla que ha après a gestionar-me tot sol i combinar bé les dues activitats.

D'altra banda, he de reconèixer que l'accés permanent i universal a sèries també té efectes positius. A casa i gràcies a les plataformes digitals els meus fills ja s'han mirat totes les temporades de sèries com  Friends i ara les tornen a mirar en anglès i amb subtítols en anglès. Ja es saben els diàlegs de memòria. La quantitat d'hores d'exposició a la llengua que això comporta és descomunal. I a més una exposició associada al plaer i a les emocions. No cal dir que el seu nivell d'anglès avança a velocitat turbo i que a vegades riuen d'acudits que no entenc.

Tinc clar que en molts casos les pantalles poden ser un obstacle i impedir l'aprenentatge. No tinc clar que s'hagin de limitar sempre. Crec que no hi ha receptes màgiques per al món multi pantalles que ens envaeix i segurament les mateixes respostes no són vàlides per tothom. Em sembla que l'únic camí com a pares i educadors és observar amb respecte, sense por a intervenir i limitar quan calgui però oberts a noves maneres de fer i de treballar.