divendres, 27 d’abril de 2018

Dubtes raonables sobre les proves de competències




A mesura que s’acosten les proves d’avaluació de competències bàsiques de primària  es multipliquen les veus crítiques des de diversos sectors i algunes escoles i famílies fins i tot organitzen boicots. Segons aquestes opinions crítiques aquestes proves són estandaritzades i no respecten la diversitat dels alumnes, serveixen per classificar els estudiants i els centres i contribueixen a estigmatitzar algunes escoles i afavorir-ne d’altres. Aquestes proves també es consideren injustes ja que jutgen la feina dels docents sense tenir en compte la seva situació o el context dels centres ni els seus projecte educatius diferenciats.

Sense deixar de donar part de raó a aquests arguments voldria contribuir al debat destacant els alguns elements positius que poden tenir aquesta mena de proves i donar alguns arguments en favor seu

En primer lloc pel que fa la classificació i l’elaboració de rànquings d’escoles. És cert que en molts estats es dóna aquesta pràctica. Per exemple, en alguns països anglosaxons és molt senzill entrar a internet i comparar escoles amb un comparador com qui es compra un ordinador o un telèfon mòbil. Podem obtenir fàcilment dades sobre els resultats acadèmics, composició de l’alumnat, percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials i fins i tot nivell d’ingressos de les famílies. Tot i que aquesta possibilitat existeix cal reconèixer que fins ara això en el nostre país no ha passat. L’ús dels resultats d’aquestes proves que ha fet l’administració ha estat prudent. En finalitzar les proves les famílies reben un informe amb els resultats dels seus fills i els centres reben els resultats globals com a centre. Cal tenir en compte que fa 10 anys que aquestes proves es duen a terme a primària i 7 a secundària. En tot aquests temps aquestes dades no s’han fet mai públiques, tot i que alguns sector així ho han reclamat.

Sobre el perill de classificar o etiquetar alumnes. Sense menystenir aquest risc, també cal veure que això també pot servir per detectar les necessitats dels alumnes i orientar l’acció dels docents. Per exemple, al centre de secundària on treballo fem servir aquesta informació per a formar els grups de 1r d’ESO. Intentem fer grups heterogenis equilibrats amb alumnes de nivells diferents i els resultats de les proves de CCBB de 6è són uns dels elements que tenim en compte, no l’únic, per fer aquesta feina. També fem servir la informació de traspàs que ens proporcionen les escoles de primària i l’avaluació que fem nosaltres mateixos. Si bé és cert que aquestes dades es podrien fer servir per classificar els alumnes per “nivells” també és veritat que això també es podria fer sense l’existència d’aquestes proves. El problema no són les proves i les dades que proporcionen sinó l’existència de grups, nivells o recursos per a determinats alumnes. Amb proves o sense, molts alumnes són derivats cap a certs recursos i grups, moltes vegades amb la intenció d’ajudar-los però sovint amb un diagnòstic poc clar.

S’ha criticat que les proves siguin estandaritzades i s’apliquin a tothom per igual. Sense negar això cal dir, i sovint no s’explica, que la normativa preveu l’adaptació de la prova per a alumnes amb TDAH o dislèxia i també que alguns alumnes  (nouvinguts, alumnat amb necessitats educatives especials) en resten exclosos o fan les proves amb correcció interna. En aquest darrer cas i per experiència del meu centre, molts d’aquest alumnes no accepten gaire bé sentir-se exclosos i volen realitzar la prova amb la resta de la seva classe.

És cert que aquestes proven només avaluen alguns aspectes concrets del que es treballa a les escoles i deixen fora altres temes molt important com la convivència, el pensament crític, l'espressió oral, l'autonomia, etc, Això per mi no és un motiu per deixar de fer aquestes proves sinó per mirar de millorar aquestes avaluacions i defensar que incloguin i contemplin altres elements que també són importants.

D’altra banda, aquesta mena de proves ens proporcionen dades objectives i empíriques sobre el funcionament del sistema educatiu. En un món sovint ple d’opinions, interessos i ideologia, les dades ens poden ajudar a situar debats i arguments basant-nos en fets . Dos exemples que poden ser il·lustratius:

     Els resultats de les proves de de 6è i de 4t d’ESO ajuden a demostrar que la immersió  lingüística no perjudica el castellà. Malgrat els discursos que defensen que el castellà està discriminat o menystingut a Catalunya, totes les dades demostren que els alumnes en acabar primària i secundària amb el mateix nivell de competència en les dues llengües. Això no és una opinió, és un fet basat en una enorme quantitat de dades que el recolzen.

     L’escola pública és tan bona com la concertada o la privada. Malgrat discursos interessats i opinions poc fonamentades, si comparem els resultats d’escoles que treballen en barris similars amb poblacions similars els resultats de l’escola pública són tan bons o millors que els de la concertada o privada. En el  soterrat debat que enfronta escola pública amb concertada, les dades en ajuden a veure que l’escola pública i els seus professionals obtenen tants bons resultats com els de les altres escoles, en igualtat de condicions.

Trobaríem molts d’altres casos on les dades obtingudes amb les avaluacions externes poden servir per avaluar polítiques, mesurar resultats pel que fa a segregació, nouvinguts diferències de gènere i impulsar canvis en el sistema educatiu. Com sempre, les dades ens ajudaran a diagnosticar, els canvis en un sentit innovador o conservador ja depenen de qui gestioni el sistema, no de les proves.

Un cas completament diferent és de les avaluacions externes acreditatives tipus “Revàlida” que proposa la LOMCE. Crec que aquesta mena de proves són molt poc justes, no reflecteixen els aprenentatges dels alumnes i contribueixen a crear un model educatiu només enfocat a superar un examen i no a un aprenentatge autèntic. Crec que l’acreditació d’una etapa ha d’estar basada en les decisions que prenen els equips docents dels centres que coneixen molt millor l’alumne i la seva trajectòria.

En resum, crec que aquests proves i les dades que se’n deriven no són perverses per elles mateixes sinó per l’ús que se’n pugui fer. El sistema educatiu està immers en un canvi del model d’avaluació buscant una manera d’avaluar més centrada en l’alumne i en l’aprenentatge. Utilitzades amb prudència les proves de competències poden ser un complement que ajudi en la creació d’un nou sistema d’avaluació que millori l’aprenentatge i proporcioni millors resultats educatius per tothom.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada