Flexibilitat

Matí de divendres a l'institut. Tercera hora de classe. Crits que baixen per l'escala. Un alumne ve caps als despatxos de direcció remugant acompanyat d'una professora. Ha estat expulsat de classe i després de la sala de guàrdia. Crits i més crits. L'alumne insulta i amenaça. Nosaltres no ens quedem curts. Cridem més que ell i l'amenacem més però d'una altra manera. L'alumne plora. Rebaixem e to. Baixem el volum però no l'esbroncada.  Full de càstig. No sé ni com acaba tot això, Jo només passava per allà. L'alumne torna a la sala de guàrdia, Torna el silenci. Per dins una enorme sensació d'haver-ho fet molt malament.

Tarda de divendres a casa. La meva filla de 8 anys m'explica emocionada que a l'escola han començat a fer una activitat que li fa molta il·lusió ·"L'amic lector", on els alumnes de 3r llegeixen contes a els alumnes de P5 per ensenyar-los a llegir. La meva filla recorda quan era a P5 i com l'impressionava el seu amic lector que trobava tan gran. Ara és ella la gran i té una responsabilitat. Ha de triar un bon conte, assajar, llegir-lo bé, superar la timidesa, tenir cura del seu amic. M'explica també que una alumne de 4t farà l'amic lector amb ells. "Com és això? li pregunto. "És que és un nen que aprèn de forma diferent, li costa aprendre les coses i no sap llegir, però com que això de l'amic lector li va agradar tant li deixen repetir..."- "Però si no sap llegir". replico- "Sí, però és molt bo llegint els dibuixos.."

Em meravello de la naturalitat amb que explica la meva filla l'atenció a la diversitat i m'enfonso recordant el desastre del matí. Perquè algunes organitzacions educatives són tan flexibles i altres ho som tan poc ? Perquè ens costa tant imaginar i aplicar alternatives?