El profund malestar docent ha esclatat aquest curs en unes mobilitzacions mai vistes. Les vagues, manifestacions i altres accions reivindicatives han posat de manifest un conflicte greu i que, malgrat els acords signats a la mesa sindical no sembla del tot resolt.
Crec que els docents tenim motius de sobra per protestar i hem suportat massa temps i situacions molt complicades. Entenc que aquest malestar i el desig de canviar una situació insostenible porti a fer accions disruptives com tallar carreteres, suspendre classes o boicotejar actes de càrrecs públics. Segurament els mestres hem estat massa temps callats i ara toca alliberar aquesta pressió. El que no entenc ni comparteixo és una mesura com el boicot generalitzat a les sortides i les colònies que crec que perjudica greument altres treballadors en condicions molt més precàries que les nostres.
Comparteixo el qüestionament de les colònies. Molts docents fan un esforç extra ni remunerat ni reconegut per portar-les a terme. A les colònies a vegades hem de suportar situacions desagadables i fins i tot gestionar alumnat disruptiu que es posava en perill l'activitat o d'altres companys. Aquest esforç rarament té el reconeixement de les famílies tal com vaig escriure fa temps aquí.
També crec que és cert que l'escola a vegades no té clares les seves prioritats i en alguns casos semblem més agències de viatges dedicades a satisfer els nostres clients que no pas organitzacions centrades en l'aprenentatge. Finalment tambe crec que l'escola no ho pot fer tot i que l'excés de sortides, tallers i activitats pot acabar perjudicant les classes i l'aprenentatge i que correm el perill que l'escola es converteixi en una espai que fa moltíssimes coses amb molt poca profunditat.
Per aquests motius i d'altres sempre he entès que alguns docents no vulguin anar de colònies i que ara el moviment de protesta les qüestioni. El que no comparteixo en absolut és que s'organitzi un boicot generalitzat durant tot un curs escolar. Els treballadors afectats per aquesta mesura són monitors, cuiners, conductors d'autobús, actors i músics, talleristes i monitors de museus i centres culturals, etc. Tots aquest col·lectiu treballa per empreses privades o associaions o directament són autònoms, i les seves condicions laborals estan molt lluny de les dels treballadors públics. Deixar-los sense feina durant un any com a mesura per millorar la nostra situació em sembla injust i insolidari.
Alguns argumenten que els conductors d'autobus, Renfe o altres col·lectius també afecten els ciutadans quan fan vagues. L'argument és cert, però la seva protesta en concentra en dies concrets o potser com a molt setmanes, però no consisteix en deixar sense feina tot un sector laboral durant un curs sencer. Un boicot com el que s'està plantejant pot comportar el tancament d'empreses i la desaparició de llocs de treball, un danys que són difícilment reversibles.
Es podria entendre una mesura tan extrema com aquest boicot en cas del tancament d'una fàbrica, d'un ERO o d'acomiadaments massius que posin en perill la subsistència de treballadors i famílies. Costa més d'entrendre per part d'un col·lectiu que ha vist millorades les seves remuneracions i condicions laborals, encara que poguem pensar que aquesta millora és insuficient.
També em costa d'entendre que organitzacions sindicals que volen defensar la classe treballadora donin suport a una mesura que perjudica membres d'aquesta classe en una situació més precària. Enmig de l'efervescència de les mobilitzacions i amb la gran popularitat que sembla tenir aquest boicot potser és normal que els sindicats no se'n desmarquessin. Ara que sembla que el conflicte entra en una fase de pausa i reflexió seria bo que es replantegessin aquest suport. Els sindicats han de defensar a tots els treballadors i han de tenir la capacitat de dir coses que el seu públic potencial potser no li agrada sentir.
Amb aixó no estic argumentant que ningú tingui l'obligació d'anar de colònies, sinó defensant el drets dels centres i docents que vulguin fer-les a portar-les a terme. D'altra banda i per ser justos, la meva experiència diu que a secundària la participació dels docents en colònies normament és baixa i que mai no s'ha obligat ningú a pariticipar-hi. Pel que fa a les sortides culturals, artístiques o científiques, tot i saber que també poden ser complicades, em costa molt d'entendre que algú es pugui negar a participar-hi. Passar una setmana a Roma amb 3r d'ESO pot ser extremadament complicat i cansat, passar una matí al Museu d'Història de Catalunya o al MNAC amb 2n d'ESO crec que forma part de les nostres tasques com a docents i comporta unes dificultats assumibles.
Defensar la continuitat de les sortides i les colònies no significa renunciar a demanar millores en les seves condicions. Cal seguir demanant una millora de la remuneració per participar-hi, una revisió i increment de la protecció jurídica dels docents que hi participen o per exemple reforçar l'autoritat dels centres per no permetre-hi la participació d'alummes que les puguin espatllar. Uns cosa és demanar les seva millora i l'altra és suprimir-les com a mesura de pressió.
El malestar docent que és profund i justificat no ens pot fer sords al malestar d'altres col·lectius. Les xarxes socials, els grups de telegram i les bombolles comunicatives que generen comporten el risc de tancament en grups socials que no entenguin ni comparteixin les problemàtiques d'altres grups. Crec que mesures com el boicot a les colònies poden ser molt populars entre alguns docents, però no ens ajuden a guanyar aliats i poden generar un important rebuig en altres col·lectius.
La crisi de l'escola és el simptoma d'una crisi social molt més profunda. Crisi de confiança, de relacions i crisi de sentit. En podem sortir reconstruint confiança, lligams i comunitat o podem desmbocar en un campi qui pugui on casdascú defensi els seus interessos sense cap horitzó col·lectiu. Les mobilitzacions d'aquest curs han estat extraordinàries i han posat l'escola pública i el bé comú al centre. Hem de seguir lluitant per acsonseguir millores per als docents, per a l'escola i per a tota la societat. Mesures com el boicot a les colònies i les sortides crec que no van per aquest camí.
