La importància de la narrativa docent

Com a docents som poc conscients de la importància i el poder que pot tenir la nostra narrativa a l’hora de condicionar el clima de l’aula. La manera en que nosaltres expliquem als alumnes com funciona l’aula i la valoració que fem del seu comportament i del seu treball condicionen fortament la visió que tenen sobre ells mateixos com a estudiants i com a grup. L’ambient de l’aula també el construïm nosaltres amb la nostra narrativa sobre el que hi passa. 

Si el nostre relat és negatiu i es fixa només en el que no funciona és molt més probable que l’alumnat  es percebi a ell mateix com a mal estudiant o com a una classe que no funciona. Si el nostre relat és més equilibrat pot crear una percepció més positiva que ajudi millorar la motivació i el treball. Seria ingenu pensar que el nostre relat arreglarà tots els problemes acadèmics o de convivència o canviarà els alumnes de manera màgica, però també seria absurd no tenir un compte un element que és fonamental en la creació del clima d’aula i que pot ser de molta ajuda. 

Un dels obstacles que ens trobem a l’hora d’elaborar un relat positiu és la nostra atenció, que tendeix a fixar-se en allò que més destaca, normalment negatiu, i passa per alt conductes més discretes que acostumen a ser positives. A un alumne li cau l’estoig per terra fent un gran terrabastall i ignorem que n’hi ha vint-i-cinc més que treballen correctament, quatre alumnes arriben tard després del pati i no fem cas dels altres vint que han arribat puntuals, una alumna diu una cosa fora de lloc en veu alta i la nostra atenció ignora que la resta del grup participa de forma respectuosa. Fets com aquests passen constantment a l’aula. Si posem el focus en els incidents negatius i els amplifiquem, la vivència de l’alumnat serà més negativa, si els ignorem i destaquem i celebrem les conductes positives és més probable que aquesta vivència sigui positiva. 

Un relat positiu o constructiu sobre el que passa a l’aula no té res a veure amb la permissivitat o la falta d’exigència. Un element central de l’exigència crec que és ser capaç de veure el que l’alumnat ja està fent bé i enmarcar les seves mancances com ensopegades dins un procés de creixement que no és fàcil. 

La feina de convertir-se en estudiant i adquirir les habilitats que ajuden a tenir èxit a l’escola no és ràpida ni senzilla. Si situem els seus errors i problemes com un element natural dins d’aquest procés els ajudarem a viure-les millor. Si en canvi naturalitzem aquests errors com a característiques personals o grupals no els estem fent cap favcor. 

A la majoria d’aules hi ha un 10% d’alumnes complidors i un 10% que tendeix a la disrupció, però la clau és el 80% que es mou segons com bufa el vent i que es pot inclinar cap una banda o l’altra. Una narrativa positiva ajuda a incrementar la motivació i fa que aquesta “classe mitjana” es decanti cap costat adequat.

Passa el mateix a nivell individual. Molts alumnes, especialment a l’adolescència, es debaten entre treballar i participar o llençar la tovallola davant les dificultats. La manera en que nosaltres els fem viure la seva situació pot ajudar a decantar la balança cap una banda o l’altra.  

Finalment, els alumnes entre ells fan pocs comentaris positius sobre l’institut. Són adolescents i les seves valoracions acostumen a ser negatives. Sobre el professor cascarràbies, la professora que explica malament o com de bruts estan els lavabos. Rarament diran que la classe de mates ha sigut fantàstica o que els nous laboratoris són molt xulos. Si nosaltres no els ajudem a veure tot el que hi ha de positiu ells tampoc no ho faran. 

En la pràctica, per elaborar una narrativa positiva podem:

• Posar el focus en allò que funciona

• Descriure i compartir les conductes positives que tenen certs alumnes perquè serveixin de model.

• Felicitar o reconèixer els progressos o millores dels alumnes.

• Presentar els errors com a part d'un procés difícil que sempre té alts i baixos.

• Esforçar-nos en trobar dades positives. Reducció d'incidències, millora de resultats acadèmics, ordre a l’aula, bon ambient, assistència...

• Ignorar certes conductes a l’aula o respondre-hi discretament.

• Acabar o començant les classes agraint, celebrant o destacant les conductes positives. 

• Destacar bones notícies sobre el centre que els alumnes probablement ignoren. Premis, resultats acadèmics, projectes, novetats, millores...

El final del trimestre i la primera avaluació és un moment on la nostra narrativa juga un paper clau. Les valoracions que fem sobre nostre grup classe poden ser un moment molt delicat on podem caure en el catastrofisme i desmoralitzar-nos tots docents i alumnes recreant-nos en tot el que ha sortit malament o fer una valoració més positiva enfocada a millorar i superar els obstacles. Hem fer un esforç per que els missatges que rebin els alumnes siguin constructius i amb intenció de millora. 

En conclusió, una narrativa positiva és important per dos motius:

- És una eina assequible i a disposició de tots els docents que ajuda a millorar el clima d'aula.

- Més important: ajuda a crear una escola on tots els alumnes se senten escoltats, valorats i reben reconeixement d'una manera o altra.

La tasca no és fàcil, però treballar per a que aquest final de trimestre tots els alumnes rebin un missatge positiu que els motivi a tornar és un esforç que val la pena.

Bonus track: Mentre acabo aquest escrit una mare ens envia un correu dient que a través de l'aplicació iEduca no ha rebut ni un sol missatge positiu en tot el trimestre. Tenim també força a millorar en la comunicació amb famílies. Per anar-hi pensant.