Com a docents som poc conscients de la importància i el poder que pot tenir la nostra narrativa a l’hora de condicionar el clima de l’aula. La manera en que nosaltres expliquem als alumnes com funciona l’aula i la valoració que fem del seu comportament i del seu treball condicionen fortament la visió que tenen sobre ells mateixos com a estudiants i com a grup. L’ambient de l’aula també el construïm nosaltres amb la nostra narrativa sobre el que hi passa.
Si el nostre relat és negatiu i es fixa només en el que no funciona és molt més probable que l’alumnat es percebi a ell mateix com a mal estudiant o com a una classe que no funciona. Si el nostre relat és més equilibrat pot crear una percepció més positiva que ajudi millorar la motivació i el treball. Seria ingenu pensar que el nostre relat arreglarà tots els problemes acadèmics o de convivència o canviarà els alumnes de manera màgica, però també seria absurd no tenir un compte un element que és fonamental en la creació del clima d’aula i que pot ser de molta ajuda.
Un dels obstacles que ens trobem a l’hora d’elaborar un relat positiu és la nostra atenció, que tendeix a fixar-se en allò que més destaca, normalment negatiu, i passa per alt conductes més discretes que acostumen a ser positives. A un alumne li cau l’estoig per terra fent un gran terrabastall i ignorem que n’hi ha vint-i-cinc més que treballen correctament, quatre alumnes arriben tard després del pati i no fem cas dels altres vint que han arribat puntuals, una alumna diu una cosa fora de lloc en veu alta i la nostra atenció ignora que la resta del grup participa de forma respectuosa. Fets com aquests passen constantment a l’aula. Si posem el focus en els incidents negatius i els amplifiquem, la vivència de l’alumnat serà més negativa, si els ignorem i destaquem i celebrem les conductes positives és més probable que aquesta vivència sigui positiva.
Un relat positiu o constructiu sobre el que passa a l’aula no té res a veure amb la permissivitat o la falta d’exigència. Un element central de l’exigència crec que és ser capaç de veure el que l’alumnat ja està fent bé i enmarcar les seves mancances com ensopegades dins un procés de creixement que no és fàcil.
La feina de convertir-se en estudiant i adquirir les habilitats que ajuden a tenir èxit a l’escola no és ràpida ni senzilla. Si situem els seus errors i problemes com un element natural dins d’aquest procés els ajudarem a viure-les millor. Si en canvi naturalitzem aquests errors com a característiques personals o grupals no els estem fent cap favcor.
A la majoria d’aules hi ha un 10% d’alumnes complidors i un 10% que tendeix a la disrupció, però la clau és el 80% que es mou segons com bufa el vent i que es pot inclinar cap una banda o l’altra. Una narrativa positiva ajuda a incrementar la motivació i fa que aquesta “classe mitjana” es decanti cap costat adequat.
Passa el mateix a nivell individual. Molts alumnes, especialment a l’adolescència, es debaten entre treballar i participar o llençar la tovallola davant les dificultats. La manera en que nosaltres els fem viure la seva situació pot ajudar a decantar la balança cap una banda o l’altra.
Finalment, els alumnes entre ells fan pocs comentaris positius sobre l’institut. Són adolescents i les seves valoracions acostumen a ser negatives. Sobre el professor cascarràbies, la professora que explica malament o com de bruts estan els lavabos. Rarament diran que la classe de mates ha sigut fantàstica o que els nous laboratoris són molt xulos. Si nosaltres no els ajudem a veure tot el que hi ha de positiu ells tampoc no ho faran.
En la pràctica, per elaborar una narrativa positiva podem:
Posar el focus en allò que funciona
Descriure i compartir les conductes positives que tenen certs alumnes perquè serveixin de model.
Felicitar o reconèixer els progressos o millores dels alumnes.
Presentar els errors com a part d'un procés difícil que sempre té alts i baixos.
Esforçar-nos en trobar dades positives. Reducció d'incidències, millora de resultats acadèmics, ordre a l’aula, bon ambient, assistència...
Ignorar certes conductes a l’aula o respondre-hi discretament.
Acabar o començant les classes agraint, celebrant o destacant les conductes positives.
Destacar bones notícies sobre el centre que els alumnes probablement ignoren. Premis, resultats acadèmics, projectes, novetats, millores...
